Laserterapia (articulo de opinion en la revista panxing)
PÀNXING MARESME N12 MARÇ 2011
DEIXAR DE FUMAR JA NO TÉ MÈRIT AMB RELIEF
Deslliurar-se del tabac duna manera veritablement senzilla
RELIEF laser per deixar de fumar 93 519 77 48
És evident que cada dia ens conviden més a deixar de fumar. Tenir un lloc on fer un cigarret tranquillament, i ja no dic acompanyat amb un cafè, és pràcticament impossible. Darrerament acabes fumant de peu, al carrer i passant fred, i estàs de sort si no passa algú i et diu Deixa de fumar... que no és bo. Buf... quina agonia! El que fins fa uns anys era un acte de distinció, sha convertit en un fet reprotxable que cal exterminar de totes, totes.
Per clar, no és cosa estranya aquesta conscienciació social general que han aconseguit després dels durs missatges i campanyes publicitàries que han llençat: Fumar provoca càncer, El fum és fatal, Fumar mata... A França, ara fa un any, la campanya antitabac Fumar és ser esclau del tabac que comparava un fumador amb un submís sexual, va aixecar una gran polèmica, per només per aix segur que ja va fer el seu efecte.
Segons diuen el fum del tabac té més de 4.000 components, molts dels quals són actius farmacolgics o almenys 43 daquests són carcingens: el quitrà, la nicotina, el cianur, metalls com el níquel, larsènic, el cadmi, el crom, el plom i substàncies radioactives com el poloni-210, el potassi-40 i el radi-226 entre daltres. I clar, fumar pot provocar càncer, arteriosclerosi, hipertensió, insuficiència cardíaca, bronquitis, asma, úlceres, gastritis, arrugues... i inclús impotència.
Aix sí! Si tant clar és que el tabac que es consumeix actualment és una droga addictiva que mata, com és que encara sen permet el consum? Com és que tot i haver-ne prohibit el consum als llocs públics seguim tenint la mateixa facilitat per adquirir la desitjada droga? Són aquestes polítiques hipcrites i contradictries que ens demostren, una vegada més, que al final tot es mou per pur interès.
En fi, que després de sentir-me manipulada durant tant de temps i que ara ja em declaressin drogoaddicta i delinqüent, vaig decidir conquerir de nou la meva llibertat. Decidit! Per... i ara què? Deixar de fumar comporta ansietat, mal humor, mal de cap, més gana, dormir malament... Aquí farà falta alguna cosa més que una bona dosi de voluntat.
Havia sentit a parlar de diferents mètodes que tajudaven a passar millor la síndrome dabstinència: les pastilles, els xiclets, lacupuntura, la hipnosi... i també el tractament amb làser. Aix del làser sonava actual i sense agulles pel mig, així que vaig buscar-ne més informació. A la pàgina web www.sin-nicotina.com explica com el tractament per ajudar-te a deixar de fumar que fan als centres Refief incideix en determinades àrees del nostre cos amb un tractament ràpid, indolor i sense efectes secundaris que activa la circulació i genera unes endorfines que estan lligades amb els receptors de la nicotina. Aquesta saturació dels receptors fa que els habituals símptomes de labstinència quedin reduïts al mínim, en la majoria dels casos amb una única sessió de 90 minuts.
També em va donar confiança saber que aquest mètode feia 25 anys que havia nascut als Estats Units amb grans èxits i des de feia 15 anys també es duia a terme a Berlín, casa mare de Relief al món, que ara ja compta amb 55 seus arreu del món.
El preu, dentrada, em va frenar una mica. El tractament val 230, per fent comptes... si jo fumo una mitja duns 15 cigarrets diaris, amb un parell de mesos ho tindria pagat, i a partir del tercer mes, a estalviar per les vacances!
Vaig concertar visita l1 de febrer al matí. Us podria explicar que hi vaig anar tota decidida, pensant en tots els beneficis que en trauria, pensant en que per fi majudarien a deslliurar-men... per us estaria enganyant. Hi vaig anar nerviosa, amb poques ganes de haver de deixar un dels plaers del dia. I per acabar-ho darrodonir, arribava tard i no vaig parar a fer un darrer cigarret de comiat. Per en fi, ja era allà, al carrer Balmes, 65 de Barcelona i demanant per en Víctor Mallafré.
Vam fer una primera sessió en què en Víctor es va dedicar a explicar-me bé el mètode, a resoldrem qualsevol dubte que pogués tenir del mètode làser, a parlar-me dels èxits aconseguits amb la gent que havia passat per aquella consulta (un 90% dèxit!), inclús a explicar-me el seu èxit personal després de ser un fumador de 40 cigarrets diaris. I que si no ho aconseguís amb una primera sessió, tenia un any per fer-ne una segona.
A continuació, em va demanar que mestirés a la llitera i que em relaxés tant com pogués perquè començaríem la segona part de la sessió. Amb un petit aparell de làser, en Víctor va anar estimulant diferents punts de la meva cara i mans (uns tres quarts dhora en que em vaig quedar pràcticament adormida).
Ja està! Hem acabat!
Buf... quin relax! Doncs res, cap a casa, a veure què passa...
Aquella tarda, si he de ser franca, no va ser bona. Havia passat un nervis innecessaris abans danar a la consulta i ho estava pagant. Segur que qualsevol altre dia hagués mirat de mitigar-ho amb una bona dosi de nicotina per aquell dia no, no podia tirar la tovallola a la primera de canvi.
2n dia: Seguia molt a lexpectativa de què passaria, de les meves sensacions, de les meves necessitats... i bé, el dia va passar sense cap incidència.
3r dia: Ni rastre! Ja no recordava ni que fumava. Vaig fer vida completament normal sense tenir present el tabac. Ja no podia ni entendre la por a perdre un plaer que ara ja no considerava un plaer. Increïble! Impressionant! Deixar de fumar ja no té mèrit!
És evident que un ha de tenir present que ha deixat de fumar. Moltes vegades lacte de fumar és un hàbit, un costum que associem a certs moments o situacions. El Víctor ja mho havia advertit: Temporalment has de buscar un recurs saludable que tajudi a associar aquest hàbit amb un altre. Ell ho havia fet bevent aigua cada vegada que tenia la intenció dencendre un cigarret. En el meu cas aix no ha estat necessari, per sí que hi ha situacions en les que fumaria i que he de fer un esforç per recordar que ja no sóc una presonera i que per fi sóc lliure.
